ECO4 U03 MERCATS I EMPRESA ACT.2

Aquesta taula indica les despeses principals del negoci de elaboració i venda d’entrepans de tonyina per intolerants a la lactosa d’en Guillem Peraplana Peraplana. Actualment el negoci el porta un treballador, en Ataulfo, i factura al voltant d’un miler d’entrepans setmanals, que es venen a un preu de 3€.

1.    (PER FER AMB EXCEL!) A la taula adjunta tens els ingressos i costos actuals del negoci. Calcula com variaria el seu resultat si aconseguís doblar la producció o si la producció es reduís a la meitat (vigila, perquè alguns costos son fixos i d’altres variables!) Quan ho tinguis, enganxa la taula a un nou post al teu bloc.

	Cost setmanal (1.000 entrepans)	Cost setmanal (2.000 entrepans)	Cost setmanal (500 entrepans)	Tipus de cost
Pa	100 €	200€	50€	Variable
Lloguer del local	450 €	450€	450€	Fix
Tonyina	400 €	800€	200€	Variable
Neteja diària	50 €	50€	50€	Fix
Bossetes de paper (1 per entrepà)	50 €	100€	25€	Variable
Salari treballador	800 €	800€	800€	Fix
Electricitat	30 €	30€	30€	Fix
TOTAL DESPESES	1.880 €	2.380€	1.605€
TOTAL INGRESSOS	3.000€	6.000€	1.500€
BENEFICI	1.120€	3.620€	-105€

2.    Quant li costa al Guillem, en promig, cada entrepà quan en produeix 1.000? 1,88€ cada entrepà.

3.    I quan en produeix 2.000? 1,19€ cada entrepà.

4.    I quan en produeix 500? 3,21€ cada entrepà.

5.    A mesura que produeix més, què succeeix amb el cost mig dels entrepans? Per què succeeix això?  
     El cost mig dels entrepans disminueix ja que  la part fixa no canvia, per tant quan produeix menys no li surt a compte.

6.    Afegeix al glossari de la U03 els següents termes: cost fix, cost variable, ingressos i benefici empresarial

ECO4 U03 MERCATS I EMPRESA ACT.1

QUINA TECNOLOGIA FER SERVIR?

En Benet Bofarull fill està jugant al Clash of Grijanders. Està a punt d’aconseguir acabar el joc,  donat que ja ha aconseguit robar el Aguanapeich, conjurar l’Apiticaun i rescatar a la Princesa Caidita de les garres del villà principal, el Conde Mor.

Per finalitzar el joc només li resta construir un nombre suficient dels robots guerrers coneguts com Jarls. Per construir els Jarls cal combinar el treball dels Oompa Loompas amb la potència de les màquines Demachin.

Existeixen diferents formes de combinar aquests dos elements per obtenir Jarls, explicats a la següent taula. Per tal d’obtenir la màxima puntuació, cal estalviar al màxim els recursos disponibles.

	Treball (Oompa Loompas)	Màquines (Demachins)	Robots Guerrers (Jarls)
Tecnologia A	100	5	500
Tecnologia B	90	5	500
Tecnologia C	90	5	600
Tecnologia D	60	10	600

1.    Obre una nova entrada al bloc, i contesta les següents preguntes:

     a)Entre la tecnologia A i la B, quina creus que serà preferible? Per què? La preferible es la Tecnologia B ja que amb aquesta opció ens estalviem 10 oompa loompas ,per tant estem estalviant els recursos.

     b)Entre la tecnologia B i la C, quina creus que serà preferible? Per què?

         La C ja que ja que utilitzem els mateixos recursos però amb la C construïm 100 robots guerrers més que en al opció B.

     c)Entre la tecnologia C i la D, quina trobes preferible? Per què? Es preferible la C ja que te la mateixa producció que la D, i els mateixos recursos però es més barata.

    d)Al mercat de Grijander pot adquirir-se una Demachin per 50 peces d’or. El lot de 10 Oompa Loompas costa 25 peces d’or. Com afecta això a la teva resposta anterior? Pots fer servir aquesta taula pels teus càlculs:

      

	Cost del Treball (Oompa Loompas)	Cost de les Màquines (Demachins)	Cost total dels Robots Guerrers (Jarls)	Cost total per unitat de Robot Guerrer (Jarl)
Tecnologia A	250€	250€	500€	1€
Tecnologia B	225€	250€	475€	0,95€
Tecnologia C	225€	250€	475€	0,79€
Tecnologia D	150€	500€	650€	1,08€

     a) Suposem que ens decidim per la tecnologia D. Calcula la productivitat del treball, i no oblidis especificar les unitats en que es mesura en aquest cas específic.

(600:60= 10)  600 són les unitats i 60 són els oompa loompas. Per tant són 10 guerrers per cada oompa loompa.

2.    Inicia el glossari de la U03 els següents termes: tecnologia, eficiència tècnica, eficiència econòmica, productivitat,Benefici empresarial,Cost de producció,Ingressos.

ECO4 U02 LA PRODUCCIÓ I EL CREIXEMENT

Els alumnes de 4t de l'ESO teniu el vostre temps força ocupat. En Bonifaci Bofarull Peraplana, per exemple, ha calculat que, traient hores de classe, trajectes d’anada i tornada, activitats extraescolars, més trajectes, les hores dedicades a la ingesta d’aliments, les hores de son, i algunes altres tasques, pot disposar lliurement de només 24 hores a al llarg de cada setmana.

Aquestes 24 hores pot repartir-les entre les seves dues grans passions: estudiar –el Bonifaci és un GRAN estudiant- o dedicarles al Clash of Grijanders – Land of Gromenauers Edition (en endavant, COGGE). 

El Bonifaci –ja hem dit que és un gran estudiant, no?- ha calculat que cada quatre hores d’estudi que dediqui a la setmana li suposaran un excel·lent. Tanmateix, té observat que pujar de nivell al COGGE li exigeix una inversió de sis hores setmanals.

Redacta un post donant resposta a les següents qüestions:

     a)Quants excel·lents obtindrà si dedica tot el seu temps a estudiar?
     
2    4:4=6 Obtindria sis excel·lents assegurats.

     b) Quants nivells pujarà al COGGE si li dediqués tot el seu temps? 
      
      24:6=4   Pujará quatre nivells.

    c)  Dibuixa la FPP del Bonifaci, amb els excel·lents a l’eix horitzontal i els nivells del COGGE al vertical
         

.

  d)  Assenyala TRES maneres de repartir el temps disponible per assolir resultats eficients.

     Una manera es passar 12 hores estudiant, amb lo qual obtindria tres excel·lents i 12 hores jugant al joc, així pujaria dos nivells. L'altra manera es passant les 24 h setmanals estudiant i obtindre sis excel·lents, però no pujar cap nivell. L'altra manera es passar totes les hores jugant així pujaria 4 nivells però no obtindria cap excel·lent. 

     e)  Quin és pel Bonifaci el cost d’oportunitat d’un excel·lent? I d’un nivell del COGGE?
     El cost de oportunitat de un excel·lent esta renunciant a passar més hores jugant al joc per passar un nivell.El cost de oportunitat de passar un nivell del COGGE es renunciar a passar més hores estudiant per tant treure un excel·lent. 

    f) Imagina que el Bonifaci aprèn a fer esquemes, de manera que ara aconseguir un excel·lent li costa només tres hores. Dibuixa la nova FPP.
     

   g) Imagina ara que el Bonifaci s’esborra de la extraescolar de Cuina Vietnamita, i disposa de sis hores setmanals addicionals. Dibuixa la FPP resultant.
      

ECO4 U02 PRODUCCIÓ I CREIXEMENT

Com que si fa no fa ha passat ja un any de l’inici de la seva activitat, el Bonifaci ha fet números i, segons sembla, la cosa ha anat així:

-       Ha pagat 350 € cada mes al propietari del Food Truck, un rus malcarat i d’aspecte perillós anomenat Dmitri.

-       Ha pagat 660 € mensuals al seu ajudant, Sacarino.

-       Per tal d’adquirir els plats, gots, coberts i, evidentment, la deliciosa col, ha gastat 12.000 € al llarg de l’any.

-       Per adquirir la planxa on succeeix la màgia de les cols va haver de demanar diners a Feliciano, un amic. Aquest li va prestar 10.000 €, que ja ha retornat, juntament amb 1.000 € de més que el Feliciano va exigir per portar a terme l’operació.

-       Els ingressos totals del negoci al llarg de tot l’any han estat 36.780 €. Si sobra alguna cosa, és pel Bonifaci.

1.    Redacta al bloc un post amb la foto d’un Truck Food i la resposta a les següents qüestions:

         Fes números: ingressos totals, despeses totals. Ha guanyat diners el Bonifaci? Molts? 

     4.200 7.920  =12.120 + 12.000= 24.120 +1.000= 25.120

      36.780-25.120= 11.660€

     

       El Bonifaci ha guanyat 11.660 euros. 

    

b    Indica quins factors de producció reconeixes en el text, i fes un llistat de factors terra, treball i capital emprats.

     Recursos naturals: La col,plats,gots,la furgoneta.

     Treball: Salari del Sacarino.

     Béns de capital: 11.660€

    Calcula quines rendes ha generat aquest negoci per cadascun dels personatges implicats. Assegura’t de designar-les pel seu nom.

    

     Sacarino: 7.920€

     Dmitri: 4.200€

     Feliciano: 1.000€

     Bonifaci:11.660€

2.    Inclou al teu glossari els termes Factor de producció, Terra, Treball, Capital, Renda, Lloguer, Interès i Salari

Act 5: L’estudi de l’economia – Economia normativa I

1. En alguns casos, però, el que és just o no és matèria opinable. Per exemple, la manera més justa d’avaluar als alumnes és...

   a) Com fem fins ara: mitjançant els exàmens, proves i treballs, mirem d’esbrinar el grau de comprensió i/o aprenentatge dels diferents items presents al currículum de la matèria. Qui més sap de la matèria, millor nota.

    b)També podríem premiar l’esforç. Alumnes que han dedicat hores i hores, que han redactat apunts, subratllat pàgines, realitzat centenars d’esquemes... mereixen la mateixa nota que un alumne que amb estar atent a classe ja en té prou?

    c) Podríem mesurar la millora. Els alumnes que més han millorat, independentment del seu grau d’esforç i del nivell inicial i/o final de coneixements, obtindran més nota que els que –encara que assolint els mínims de la matèria- no han estat capaços de millorar.

     d)També podríem fer servir l’aprovat general. Desprès de tot, tothom ha de suportar el profe el mateix nombre d’hores, aproximadament...

  1.Obre un nou post al teu bloc. En primer lloc, explica si aquesta qüestió és, al teu entendre, d’economia normativa o d’economia  positiva.

Crec que en el text esta parlant de economia normativa ja que en gairebé totes les frases comencen per podrien i són coses que no s’han fet encara, són possibles opcions.

   2.  Explica quina és, i per què, la solució més justa –segons la teva opinió- en aquest cas.

    Crec que la més justa es la A però que també posaria algunes coses de la b, com per exemple lo del esforç, es a dir que el esforç es tingues en compte en la forma de evaluar , per exemple si un alumne li queda un suspens a matemàtiques però el professor creu que s'ha esforçat durant el curs i es mereix aprovar, dons l'aprova.