Crec que no, ja que si tinguessim béns i recursos il·limitats, doncs no necessitariem res i no seria necessari administrar cap recursos ja que ja ho tindríem tot.
9: Per què l'anàlisi de beneficis i costos addicionals d'una decisió ja presa es coneix pel nom d'anàlisi marginal?(p.18)
No es la decisió principal es la decisió secundaria, que es fa a partir de la primera decisió ja presa.Com per exemple si compres uns pantalons , la decisió ja esta presa però ara has de decidir si prefereixes de marca o no, això seria l'anàlisi marginal.
10:Quin tipus d'incentius coneixes que puguin influir en una decisió?Posa un exemple de cada incentiu.(p.18)
Hi ha dos tipus d'incentiu, pot ser una recompensa o un càstig.
Exemple recompensa: Va, si treus bona nota en aquest examen, et portarem a sopar fora.
Exemple càstig: Si no et menges el peix, no podrás quedar amb els teus amics.
16.Identifica els costos i beneficis addicionals per a cadascuna de les decisions citades en la següent taula.(p.19)
Comprar unes vambes - Pagar 20€ per unes bambes de millor qualitat.
Cost adicional:Pagar 20 € de més. Benefici adicional: Bambes de millor qualitat.
Viatjar en avió - Pagar 10€ més per escollir seient.
Cost adicional: Pagar 10€ de més. Benefici adicional:Poder escollir el seient de l'avió.
Comprar una TV - Pagar 50€ més per una que té millor pantalla.
Cost adicional: Pagar 50€ Benefici adicional: Tenir una TV de millor pantalla.
12.Identifica quina branca de l'economia (microeconomia o macroeconomia) estudia els següents fenòmens: (p.19)
Les pujades i baixades dels preus- Macroeconomia
La competència entre empreses- Macroeconomia
El consum de les famílies-Microeconomia
Les xifres de desocupació i ocupació-Macroeconomia
Les decisions del sector públic- Microeconomia
13.Identifica quins del següents titulars són d'economia positiva i quins d'economia normativa: (p.19)
Baixa el nombre de contractes registrats a la seguretat social. (Positiva)
Puja el preu de la gasolina (Positiva)
Davallada de la borsa (Positiva)
L'ajuntament contractarà desocupats per a tasques de jardineria.(Normativa)
El govern autonòmic suprimeix l'impost sobre successions. (Normativa)
Disminueix el nombre de superfícies de distribució a Espanya.( Positiva)
El turisme millora els seus registres en relació amb l'any passat.(Positiva)
14.Copia la taula següent al teu quadern i emplena els buit que hi manquen. (p 19)
Necessitat Bé(tangible) Servei(intangible)
Oci llibre Cinema
Seguretat Candau Segurata
Alimentació Maduixa Supermercat
Vivenda Porta Inmobiliaria
Roba Abric Tenda de roba
Sanitat Medicament Assistència Sanitària
18.Quin és el cost d'oportunitat de les següents decisions? (p19)
Sortir amb els amics en comptes d'estudiar per l'examen.- Renuncies a estudiar més hores i a no treure tan bona nota a l'examen.
Fer servir els estalvis per comprar-se un mòbil en comptes d'una tauleta informàtica- Renuncies a comprar una tauleta per un mòbil que possiblement no necessites.
Ballar a la discoteca en comptes de anar al cinema- Renuncies a anar al cinema i veure una peli.
Llegir a la biblioteca en comptes de nadar a la piscina- Renuncies a nadar a la piscina i fer esport.
Fer exercici en comptes de veure les teves sèries preferides a la tele- Renuncies a veure les teves sèries preferides.
Menjar en un restaurant de menjar ràpid en comptes de seguir una dieta equilibrada- Renuncies a seguir una dieta equilibrada.
12. Econolàndia és un país que esmerça tots els seus recursos disponibles en la producció de dos béns: tancs i tractors.Les combinacions de producció, mesurades en unitats produïdes, són les que es mostren a la següent taula: (Pàgina 37)
A B C D E
Tancs: 0 1 2 3 4
Tractors: 2.000 1.500 1.000 500 0
a) Quin és el cost d'oportunitat de produir un tanc?
Al produir un tanc , també fan 1,500 tractors per tant estan renunciant a a poder fer 2.000 tractors, ja que sino fessin cap tant podrien fer 2.000 tractors.
b) Representa gràficament la FPP d'aquesta economia.
c)En quins punts del gràfic Econolàndia assoleix la seva producció potencial?
El màxim que podrien arribar a fer són 2.000 tractors i 4 tancs.
d) Assenyala algun punt ineficient en el gràfic i comenta quins factors poden explicar el fet que no assoleix la seva producció potencial?
Que potser no estan utilitzant bé tots els recursos que tenen i haurien de intentar aprofitar los el màxim possible , per exemple podrien fixar se més en la qualitat que en la quantitat, es a dir podrien intentar fer tractors de millor qualitat i intentar no utilitzar tants recursos en els tractors i intentar utilitzar los en els tancs.
No assoleix la producció potencial ja que no gestionen bé ni els recursos ni el temps.
e) Explica per què hi ha certes combinacions que resulten inassolibles i assenyala-les al gràfic.
Algunes combinacions resulten impossibles com per exemple construir 4 tancs i 500 tractors ja que per els tancs es necessiten més recursos i materials m'imagino i també més temps, lo qual són dos coses que els hi falten : recursos i temps, potser aquestes dos coses (recursos i temps) no els hi falten simplement es que no ho gestionen bé, i es algo que haurien de millorar, així podrien millorar la producció.
f) Fent servir com a referència la FPP d'aquest exemple, explica als teus companys aquest conceptes:Escassetat de recursos,cost d'oportunitat i producció potencial.(ESTAN AL GLOSSARI).
13. Un ceramista treballa cinc dies a la setmana a raó de vuit hores diàries.Si la seva producció diària és de 24 peces, quina es la seva producció setmanal?Quina és la seva productivitat per hora treballada? (p.37)
24 x 5= 120 peces setmanals (producció). 24/8= 3 peces per hora treballada (productivitat).
La seva producció setmanal és de 120 peces. La productivitat per hora treballada es de 3 peces.
14. La següent taula mostra el treball que han fet dos flequers.La seva jornada laboral en el mes d'octubre va ser de quatre hores al dia: (p.37)
OCTUBRE:
PASTISSOS AL DIA PRODUCTIVITAT
Lluís 24 pastissos ?
Tomàs 20 pastissos ?
a)Quantes unitats suma la producció diària d'aquesta fleca?
24+20= 44 pastissos. La producció diària de pastissos són 44.
b)Calcula la productivitat per hora de cada flequer:
Lluís 24:4= 6 pastissos per hora
Tomàs 20:4 = 5 pastissos per hora
c) Al novembre l'empresa va ampliar el contacte al Lluís i va passar a treballar vuit hores diàries, mentre que el Tomàs va continuar amb la mateixa jornada de treball.Aquell mes el Lluís va fer 32 pastissos i el Tomàs 24.
Fes una taula similar a l'anterior i calcula la producció i la productivitat del mes de novembre.
Pastissos al dia Productivitat
Lluís 32 pastissos 8
Tomàs 24 pastissos 6
d) La producció del mes de novembre va créixer en relació amb la del mes d'octubre.Quina és la causa de l'augment?
L'augment es a causa de l'ampliació del contracte del Lluís a vuit hores ja que va augmentar el número de pastissos en un dia.
UNITAT 3
11.Com es comporten els consumidors i les empreses en una situació d'excés d'oferta? (p. 54)
Les empreses quan ofereixen massa quantitat en relació a la demanda dels consumidors baixen els preus,
perquè els consumidors comprin el producte , doncs com el producte esta a un preu tant barat, els consumidors incrementen la demanda i els preus comencen a pujar.
12.Per què pugen els preus quan hi ha un excés de demanda?Com reaccionen les empreses? (p. 54)
Ja que quan hi ha demanda de un producte,vol dir que tothom ho vol ,doncs pujen els preus per obtenir més benefici, si no s'ofereix prou quantitat per satisfer la demanda els preus pugen.Un cop veuen que hi ha demanda ,les empreses augmenten la oferta per satisfer la demanda.
13. Quan a l'oferta i la demanda,quan hi assoleix un mercat l'equilibri? (p. 54)
El mercat s'estabilitza en un preu que equilibra l'oferta i la demanda.
16.Tudó del Nord és una empresa que pot fabricar rosques amb les tecnologies A,B i C, segons veiem en la següent taula:
Tecnologia Treball (hores) Capital(màquines) Rosques
A 8 4 64.000
B 4 6 64.000
C 8 6 64.000
a) Raona quines són les tecnologies més eficients.
Les tecnologies més eficients són la A i la B ja que en la A treballem 8 hores, però utilitzem 4 màquines i produïm 64.000 rosques mentre que en la B treballem menys hores amb més màquines i produïm el mateix.Per tant aquestes dos són les més eficients.
b) Calcula el cost total per a cadascuna de les tecnologies si saps que el cost del treball és de 100€/hora i el de les màquines 175€/hora.
Treball Màquines Cost total
A) 100x8=800 175x4=700 1.500 €
B) 100x4=400 175x6=1.050 1.450€
C) 100x8=800 175x6= 1.050 1.850€
c) Assenyala quina de les tecnologies examinades és la més econòmica.
La més econòmica es la tecnologia B, que costa 1,450€ ja que es en la que et gastes menys diners, produint el mateix que les altres tecnologies.
17.Assenyala si són fixos o variables els següents costos mensuals d'una fleca: (p. 54)
El lloguer del local: Fixa
La farina: Variable
El gas: Fixa
El salari flequer: Fixa
L'electricitat: Fixa
El pagament de la hipoteca del local: Fixa
L'aigua: Variable
18. Per cada 10 cadires que produeix a la seva fusteria, Gaabriel Gazón esmerça matèria primera per valor de 40 € i treball assalariat per 20 €. (p. 55)
Durant el mes d'agost ha fabricat 100 cadires a 15 €/ unitat. El mes de setembre només ha produït 90 cadires a 12 €/ unitat. El mes d'octubre el Gabriel va fer 140 cadires que va vendre a 18 €/ unitat
Si saps que el Gabriel paga un lloguer de 400 €/ mes i ven tota la seva producció, calcula per a cada mes:
a) Els costos totals:
cada 10 cadires = -20€ 40:10= 4 euros que es gasta en materials per cada cadira.
20:10= 2 euros per el salari treballat cada cadira.
cada 10 cadires = -20€ 40:10= 4 euros que es gasta en materials per cada cadira.
20:10= 2 euros per el salari treballat cada cadira.
costos
|
agost
|
setembre
|
octubre
|
Cadires
|
4·100= 400€
|
4·90= 360€
|
4·140= 560€
|
Salari
|
2·100= 200€
|
2·90= 180€
|
2·140= 280€
|
Lloguer
|
400€
|
400€
|
400€
|
Cost total
|
1.000€
|
940€
|
1.240€
|
b) Els ingressos totals
Ingressos
|
Agost
|
Setembre
|
Octubre
|
Cadires
|
15·100= 1.500€
|
12·90= 1.080€
|
18·140= 2.520€
|
c) El benefici empresarial
Beneficis
|
Agost
|
Setembre
|
Octubre
|
1.500-1000= 500€
|
1.080-940= 140€
|
2.520-1.240= 1.280€
|
20.Un cop consultats els consumidors i les empreses sobre les seves intencions de compra i venda de formatges al mercat de Calaf,s'ha elaborat la següent taula, on es recullen les diferents quantitats que uns i altres estan disposats a demanar i oferir segons el preu. (p. 55)
| Preu € |
Quantitat demanada per dia
|
Quantitat oferta per dia
|
5
|
150
|
35
|
10
|
125
|
70
|
15
|
100
|
100
|
20
|
75
|
130
|
25
|
50
|
160
|
A partir de la següent taula,contesta les següents preguntes:
a)Descriu el comportament de consumidors i empreses a mesura que puja o baixa el preu del formatge.
Quan el preu del producte costa poc, la demanda es bastant alta degut al preu tant econòmic però en canvi les empreses ofereixen menys, però quan veuen que comença a haver hi més demanda pujen el preu, conseqüentment la demanda ja no es tant alta ja que el producte es més car,però les empreses van pujant cada vegada més el preu i doncs no hi ha tanta demanda del producte però en canvi hi ha molta oferta per part de les empreses.
b)A quins preus es produeix un excés de demanda?I un excés de oferta?
Es produeix un excés de demanda als preus de 5 i 10€, ja que els consumidors demanen molt el producte i les empreses ofereixen poc. Un excés de oferta en els preus es el de 20 i 25€ , ja que les empreses ofereixen molt de producte en canvi no hi ha tanta demanda.
c)Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20€? I quan és de 10€? I de 15€?
Quan el preu del formatge es 20€ i ha molta oferta però poca demanda ja que com el producte es car, els consumidors no el demanen tant però les empreses volen guanyar més diners per això ofereixen més.Quan el preu es de 10 € la oferta és bastant baixa però la demanda es molt alta , ja que el producte esta a un preu baix. Quan el preu es de 15€ la demanda es normal, es a dir ni molt alta ni molt baixa, i la oferta es exactament igual que la demanda, per tant es podria dir que seria el equilibri perfecte entre oferta i demanda.
d)Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat:excés de demanda, equilibri o excés d'oferta.
5= excés de demanda
10= excés de demanda
15= equilibri del mercat
20= excés d'oferta
25= excés d'oferta
21.Destria si les següents mesures impliquen una major o menor intervenció en l'economia per part del sector públic:
a)Fixació d'un preu màxim per al pa. Major
b)Reduir els requisits per obrir un estanc. Menor
c)La reducció dels Impostos de l'alcohol. Menor
d)Augmentar el volum d'obres públiques.Major
e) Incentivar la compra dels tractors. Major
f)Suprimir els ajuts per a adquisició d'un habitatge.Menor
9.Per als consumidors ,a l'hora de demanar al mercat quantitats d'un producte que els interessa,quin tipus de relació hi ha entre el preu i la quantitat?Explica-ho. (p. 51)
La relació entre el preu i la quantitat es que si agafes més quantitat del producte, et surt més barato, en canvi si compres quantitats més petites pagues més, així les empreses aconsegueixen que els consumidors comprin més quantitats.
11.Per què diem que és circular la relació entre famílies i empreses?(p. 51)
Ja que els diners cobren els treballadors de les empreses després els gasten en béns i serveis, convertint-se en consumidors, per tant els diners que les empreses paguen als seus treballadors, finalment acaba retornant a les empreses, cada cop que compren els béns i serveis que necessiten. Per això diem que es circular la relació entre famílies i empreses, ja que es necessiten mútuament
14.Descriu en les teves paraules el flux circular de la renda.(p. 54)
Són les relacions on es caracteritza l'intercanvi dels béns i serveis entre les famílies i les empreses a través del mercat i amb la regulació del sector públic.
19.A partir de la taula 3.1 de la unitat,assenyala quina funció realitzen les empreses en el següents casos: (p. 55)
a)La compra de caragolam que Ikea fa a empreses més petites.- Coordinar la producció.
b)L'invent d'IBM de l'ordinador personal el 1981.-Crear o afegir valor.
c)La ubicació d'hotels a la costa valenciana per satisfer la demanda turística.- Coordinar la producció.
d)La transformació que fa un fuster de la fusta en mobles.-Crear o afegir valor.
1.Amb quina intenció es dóna personalitat jurídica a una empresa?(p.61)
La personalitat jurídica li deixa a qui es el propietari de la casa o l'empresa, permanentment el dret de comprar i vendre i per tant li dona bens.
2.En què es diferencia l'empresari individual de l'emprenedor de responsabilitat limitada?(p.61)
En que l'emprenedor de responsabilitat limitada té una responsabilitat legal il·limitada amb l'excepció de l'habitatge en canvi l'empresari individual té una responsabilitat legal il·limitada.
4.Quina és la manera més habitual d'organitzar l'empresa moderna?(p.64)
En aquestes àrees: Aprovisionament,producció,recursos humans,màrqueting,finançament i inversió i direcció.
5.En què es diferencia l'entorn general de l'específic?Posa exemples que estableixin clarament la diferència entre els dos tipus d'entorn.(p.64)
Que el entorn global , afecta igual a qualsevol tipus de empreses en canvi el entorn específic són aquells factors que influeixen en el funcionament d'una empresa concreta.
Exemple entorn global: Un canvi de govern,una vaga general...
Exemple entorn específic: Una vaga de transportistes,una pujada del preu de les verdures....
6. Esmenta productes substitutius dels següents béns o serveis : gasolina,margarina,taronges,cafè, anar al cinema.(p.64)
Gasolina- Gasoil
Margarina- Mantega
Taronges-Mandarines
Cafè-Te
Anar al cinema-Anar al teatre
7.Què fa que les empreses adoptin voluntàriament la RSC? (p.65)
Les empreses fan la RSC voluntàriament, ja que els ajuda a quedar millor i agradar més al públic i als consumidors, així veuen que es preocupen per inquietuds socials i mediambientals.
8.En l'actualitat, quin tipus d'inquietuds formen part de la RSC? (p.65)
Les preocupacions de la societat, a més de les de la mateixa empresa. A tota la societat en la mesura que a banda dels propis treballadors i propietaris també implica proveïdors,clients,mitjans de comunicació,el medi ambient o l'opinió pública.I també es clar les inquietuds socials i mediambientals.
1.Per què la forma jurídica és el criteri més rellevant de classificació de les empreses.(p.72)
La classificació de les empreses segons la forma jurídica és la més rellevant a causa de les seves implicacions pràctiques pel que fa a les seves característiques i forma de funcionament.
La classificació de les empreses segons la forma jurídica és la més rellevant a causa de les seves implicacions pràctiques pel que fa a les seves característiques i forma de funcionament.
2.Des del punt de vista de la responsabilitat, quin és l'avantatge de les societats sobre les empreses individuals? (p.72)
Que en la societat, la responsabilitat es limitada i només es patrimoni empresarial, es a dir en cas de que l'empresa s'enfonsi i degui diners, només poden treure coses a l'empresa, en canvi en les empreses individuals, poden treure coses a la empresa i als empresaris, ja que es il·limitada amb l'excepció de l'habitatge.
3.Per què en una cooperativa pot ser difícil arribar a un acord?(p.72)
Ja que en la cooperativa, cada cooperativista té un vot, per tant es difícil arribar a una acord, ja que tots tenen el mateix poder.
4.Quina àrea de l'organització no és propia de les empreses comercials?(p.72)
La producció no es propia de les empreses comercials ja que normalment compren i distribueixen el producte però no el elaboren.
5.Què representa un organigrama? Com es construeix? (p.72)
Un organigrama es la representació gràfica de l'estructura d'una empresa. Es com un esquema on es representa la estructura de l'empresa. Es construeix posant les relacions d'autoritat i subordinació de dalt a baix de manera que qui està més amunt té més autoritat i aquells que estan a la mateixa altura tenen la mateixa autoritat.
Un organigrama es la representació gràfica de l'estructura d'una empresa. Es com un esquema on es representa la estructura de l'empresa. Es construeix posant les relacions d'autoritat i subordinació de dalt a baix de manera que qui està més amunt té més autoritat i aquells que estan a la mateixa altura tenen la mateixa autoritat.
a) Empresa d'amics que calculen que en poc temps obtindran elevats benefici. Empresa individual autònom
b)Empresa unipersonal amb pocs beneficis al principi i amb un propietari que té un habitatge al seu nom. Empresa Individual (emprenedor de responsabilitat limitada)
c)Empresa que es vol organitzar de tal manera que els seus integrants puguin comprar barat. Cooperatives.
d) Empresa de transports per carretera en la qual el punt important és l'aportació de diners, i no la personalitat dels aportants. Societat anònima
20.Classifica els següents Impostos en directes/ indirectes i progressius/proporcionals (p.73)
a) Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Impost Directe/ Progressiu
b) Impost de Societats Impost Directe/Proporcional
Crec que es el segon pas, el de prioritzar les despeses, ja que d'aquesta manera es pot classificar les despeses per veure quines són les obligatòries, les variables necessàries i les innecessàries.
4.Esmenta fins a cinc contextos o situacions que poden esdevenir-se al llarg de la vida per als quals sol ser necessari tenir diners i, en conseqüència, planificar mitjançant un pressupost per estalviar.(p.84)
-Fer front a emergències o imprevistos.
-Per plans futurs.
-No tenir deutes.
-Evitar de malvendre inversions
-Anticipar-se a situacions laborals no desitjades.
5.Per a cada cas,calcula el termini en mesos que cal per assolir l'objectiu desitjat o l'estalvi necessari en funció del termini:
20.Classifica els següents Impostos en directes/ indirectes i progressius/proporcionals (p.73)
a) Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Impost Directe/ Progressiu
b) Impost de Societats Impost Directe/Proporcional
c) Impost sobre el Valor Afegit Impost Indirecte/Proporcional
3.Quin dels quatre passos necessaris per elaborar un pressupost et sembla més important?
Justifica la teva resposta. (p.84)
4.Esmenta fins a cinc contextos o situacions que poden esdevenir-se al llarg de la vida per als quals sol ser necessari tenir diners i, en conseqüència, planificar mitjançant un pressupost per estalviar.(p.84)
-Fer front a emergències o imprevistos.
-Per plans futurs.
-No tenir deutes.
-Evitar de malvendre inversions
-Anticipar-se a situacions laborals no desitjades.
OBJECTIU
|
TERMINI EN MESOS
|
ESTALVI NECESSARI
|
||
Moto
|
1.200€
|
48
|
25€
|
|
Consola de joc
|
400€
|
20
|
20€
|
|
IPhone
|
600€
|
12
|
50€
|
|
Estiu
|
200€
|
5
|
40€
|
|
Guardiola(estalvi)
|
360€
|
12
|
30€
|
|
6.Classifica les següents despeses segons el grau en què són prescindibles:
a)Consum de mòbil:Despesa innecessària.
b)Comunitat de veïns: Despesa fixa obligatòria.
c)Fotocòpies dels apunts d'economia: Despesa innecessària.
d)Gasolina per a la moto:Despesa variable necessària.
e)Impost de circulació de la moto:Despesa fixa obligatòria
7.Aquestes són les despeses pressupostades i reals de la Marta als mesos de gener (despeses pressupostades) i febrer (despeses reals):
Pressupostat
|
Real
|
|
Consum mòbil
|
30€
|
40€
|
Sortir amb els amics
|
50€
|
30€
|
A partir de les dades anteriors:
a) Calcula les variacions absolutes: 40-30=10 € 30-50= -20€
b)Calcula les variacions percentuals: 40-30/30·100= 33,33333 50-30/50·100= -40
c)Comenta els resultats
10. A partir de la següent taula:
Treballador
|
Base Reguladora
|
Salari Anterior
|
Anys Cotitzats
|
Laura
|
1.300€
|
1.250€
|
20
|
Enric
|
1.500€
|
1.400€
|
25
|
Adrià
|
1.700€
|
1.500€
|
30
|
a) Calcula la pensió pública que pertocaria a aquests treballadors.
b) Calcula la pensió privada que necessitarien aquests treballadors si tenim en compte que, en funció de les seves circumstàncies personals, la Laura, l' Enric i l' Adrià necessitaran el 80%, el 100% i el 95% dels ingressos que rebien mentre estaven en actiu.
UNITAT 6
|
2.Explica la relació que existeix entre liquiditat,seguretat i rendibilitat. (Pàg. 99)
La relació es que les tres són maneres de invertir.
4.Per què és important el perfil de cada persona a l'hora de invertir? (Pàg. 101)
Perquè cadascú té diferents necessitats a l'hora de invertir.
5.Quins avantatges i inconvenients presenten la renda fixa i la renda variable? (Pàg. 101)
El avantatge de la renda fixa es que et retornen els diners invertits en un termini determinat, el inconvenient es que no es poden treure els diners fins que s'acabi el termini. Un avantatge de la renda variable es que pots treure els diners quan vulguis i un inconvenient es que no ofereix una rendibilitat preestablerta i el termini de la inversió és indeterminat.
11.Què vol dir que un préstec és a interès variable?(Pàg. 103)
Vol dir que puja o baixa el preu al llarg de la vida del préstec, ja que està vinculat a una taxa de referència.
12.Per què la TAE d'un préstec és sempre superior a l'interès nominal? (Pàg. 103)
Es superior ja que integra totes les depeses i interessos.
1.Assenyala les diferències que existeixen entre la renda fixa i variable quant a rendibilitat. Els valors de la renda fixa paguen una rendibilitat establerta anticipadament i la de renda variable no ofereixen una rendibilitat preestablerta.(Pàg. 110)
6.En què consisteixen els anomenats números vermells? (Pàg. 110)
Es quan gastes més diners del quals tens realment.
15.Fa dotze mesos, el Camilo va construir una cartera d'inversió que combinava renda fixa, renda variable i fons d'inversió d'acord amb el que pots veure a la Taula 6.9. (Pàg. 110)
En l'actualitat, el Camilo vol conèixer la rendibilitat que li han proporcionat les diferents inversions
La relació es que les tres són maneres de invertir.
4.Per què és important el perfil de cada persona a l'hora de invertir? (Pàg. 101)
Perquè cadascú té diferents necessitats a l'hora de invertir.
5.Quins avantatges i inconvenients presenten la renda fixa i la renda variable? (Pàg. 101)
El avantatge de la renda fixa es que et retornen els diners invertits en un termini determinat, el inconvenient es que no es poden treure els diners fins que s'acabi el termini. Un avantatge de la renda variable es que pots treure els diners quan vulguis i un inconvenient es que no ofereix una rendibilitat preestablerta i el termini de la inversió és indeterminat.
11.Què vol dir que un préstec és a interès variable?(Pàg. 103)
Vol dir que puja o baixa el preu al llarg de la vida del préstec, ja que està vinculat a una taxa de referència.
12.Per què la TAE d'un préstec és sempre superior a l'interès nominal? (Pàg. 103)
Es superior ja que integra totes les depeses i interessos.
1.Assenyala les diferències que existeixen entre la renda fixa i variable quant a rendibilitat. Els valors de la renda fixa paguen una rendibilitat establerta anticipadament i la de renda variable no ofereixen una rendibilitat preestablerta.(Pàg. 110)
6.En què consisteixen els anomenats números vermells? (Pàg. 110)
Es quan gastes més diners del quals tens realment.
15.Fa dotze mesos, el Camilo va construir una cartera d'inversió que combinava renda fixa, renda variable i fons d'inversió d'acord amb el que pots veure a la Taula 6.9. (Pàg. 110)
En l'actualitat, el Camilo vol conèixer la rendibilitat que li han proporcionat les diferents inversions
Cartera d’inversió
|
Invertit
|
Interessos
|
Dividends
|
Venda
|
Obtingut
|
Rendibilitat
|
Renda fixa
|
2.000€
|
200€
|
200€
|
10%
|
||
Accions A
|
3.000€
|
3.090€
|
90€
|
3%
|
||
Accions B
|
1.000€
|
40€
|
40€
|
4%
|
||
Accions C
|
1.000€
|
950€
|
-50€
|
-5%
|
||
Fons renda fixa
|
2.000€
|
300€
|
300€
|
15%
|
||
Fons renda variable
|
2.000€
|
1.940€
|
-60€
|
-3%
|
UNITAT 7
4.Quin és el principal inconvenient de la banca online? (P.119)
El principal inconvenient de la banca online es la vulnerabilitat de internet, ja que sinó es té precaució poden haver hi moltes utilitzacions fraudulentes.
6.Per què els productes bancaris són font de drets i obligacions? (p.122)
Perquè són contractes, i el contractes implican drets i obligacions.
2.En què es diferencien els diners legals i els bancaris? (p.128)
Els diners legals són els bitllets i monedes de curs legal emesos pels bancs centrals de cada país, mentre que els diners bancaris són els que de certa manera només existeixen virtualment, ja que "estan al banc".
3.En què es diferencien els comptes corrents i els d'estalvi? (p.128)
L'única diferència entre els comptes corrents i els d'estalvi es que en el compte corrent es pot disposar dels fons mitjançant xecs, i en el compte d'estalvi s'utilitza la llibreta d'estalvi.
4.Quines són les característiques de les llibretes per a joves? (p.128)
Les característiques de les llibretes per a joves són que es lliure de comissions i amb incentius , com ara activitats sorteigs i regals.
5.Per què són penalitzats aquells que disposen abans d'hora dels diners dipositats en imposicions a termini fix?(p.128)
Són penalitzats debut a que a canvi d'una remuneració en forma de interessos, es comprometen a mantenir-los durant un termini determinat, de manera que no pot disposar-ne sense assumir una penalització.
6.Relaciona al teu quadern cadascuna d'aquestes característiques amb un dipòsit a la vista i un dipòsit a termini fix.(p.128)
a) Es pot disposar de diners mitjançant xecs o llibretes d'estalvi: Dipòsits a la vista.
b) Existeix una penalització per disposar dels diners abans del temps pactat: Dipòsits a termini fix.
c)Existeix una varietat sense comissions per a menors de 25 anys: Dipòsits a la vista.
d)No funciona com a suport operatiu de les operacions bancàries: Dipòsits a termini fix.
e)És possible la retirada de diners des de caixers automàtics: Dipòsits a la vista.
f)Són els comptes bancaris que generen més interessos: Dipòsits a termini fix.
9.Quines prestacions ofereix la targeta de crèdit en relació amb la de dèbit?(p.125)
La targeta de dèbit , l'import de la compra o els diners retirats d'un caixer són retirats immediatament del compte, mentre que la targeta de crèdit permeten realitzar pagaments o obtenir diners, sense necessitat de tenir fons al compte bancari.
14.Assenyala si les característiques següents són un avantatge o un inconvenient característic de les targetes de dèbit,les de crèdit o ambdues: (p.128)
a)Vàlida per realitzar compres en comerços: Avantatge de les dues targetes.
b) Interès alt en cas d' impagament a final de mes:Inconvenient de dèbit.
c)Despeses de manteniment: Inconvenient de les dues targetes.
d) És possible ajornar el pagament de les compres: Avantatge de crèdit.
e) Vàlida per realitzar compres per internet: Avantatge de les dues.
16.Al llarg d'aquest mes, el Jaume ha tingut els següents moviments en la seva llibreta d'estalvi:(p.129)
Despeses
|
Ingressos
|
Retirada de caixer: 100,00€
|
Transferència al seu favor: 300,00€
|
Rebut del supermercat: 39,32€
|
Ingrés en efectiu:25,00€
|
Òptica: 69,00€
|
Interessos al seu favor: 1, 34€
|
Rebut del mòbil: 29,55€
|
a)Confecciona un extracte bancari semblant al de l'activitat resolta 1 i inscriu en ell els moviments corresponents a les operacions anteriors.
Data
|
Data Valor
|
Concepte
|
Import
|
Saldo Posterior
|
18/01
|
18/01
|
Ingrés al seu favor
|
1.34€
|
257,78€
|
21/01
|
21/01
|
Ingrés en efectiu
|
25,00€
|
282,78€
|
23/01
|
23/01
|
Rebut del mòbil
|
-29,55€
|
253,23€
|
25/01
|
25/01
|
Rebut supermercat
|
-39,32€
|
213,91€
|
26/01
|
26/01
|
Òptica
|
-69,00€
|
144,91€
|
28/01
|
28/01
|
Retirada de caixer
|
-100,00€
|
44,91€
|
29/01
|
29/01
|
Transferència al seu favor
|
300,00€
|
344,91€
|
88.47€ (Suma despeses i ingressos)
344.91-88.47= 256.44€ (Resta despeses i ingressos amb saldo final)
Saldo anterior: 256,44€344.91-88.47= 256.44€ (Resta despeses i ingressos amb saldo final)
b)Quin era el seu saldo inicial si el saldo final és de 344,91€? El saldo inicial es de 256,44€.
8.Quins són els factors fonamentals al'hora de contractar un compte bancari? (p.128)
Els factors fonamentals són:
-Comissions i despeses en general
-Els costos de descoberts o "números vermells".
-La facilitat i el cost de disposar de targetes de dèbit i de crèdit.
9.Que és el més aconsellable abans de contractar qualsevol producte financer amb una entitat bancària? (p.128)
El més aconsellable és recollir informació sobre bancs diferents i no precipitar l'elecció.
10.Quins aspectes són negociables un cop ja treballem amb una entitat bancària? (p.128)
Els aspectes que són negociables són:
a) Bones condicions en noves contractacions de productes bancaris.
b) Millores en les condicions dels que ja estan contractats.
11.Quan podem efectuar una reclamació contra un banc davant el Banc d'Espanya? (p.128)
La podem posar un cop comunicada la resposta acreditada a la nostra reclamació, o quan passen dos mesos des de la data que es presentada i no s'ha resolt, es quan es pot interposar una reclamació davant el Banc d' Espanya.
2.Pel que fa als indicadors econòmics:(p.135)
a) Quina funció compleixen els indicadors econòmics per al govern d'un país?
La funció que compleixen aquest indicadors es permetre Quantificar numèricament el comportament de famílies, empreses i sector públic, Comparar la situació de diferents comunitats,orientar la política macroeconòmica i analitzar l'evolució dels indicadors en el temps.
b) Quin tipus de comparacions permeten establir?
Permeten comparar la situació de diferents comunitats o països.
3. L'estiu passat una entrada a la piscina municipal costava 5€. Aquest estiu el preu ha pujat a 6€.(p.135)
a)Calcula la taxa de variació percentual del preu d'entrada a la piscina.
6-5:5x100=?
La taxa de variació percentual del preu d'entrada a la piscina és de 20%.
b)Amb aquesta única dada, quina inflació diries que hi ha hagut des de l'estiu passat?
2.Pel que fa als indicadors econòmics:(p.135)
a) Quina funció compleixen els indicadors econòmics per al govern d'un país?
La funció que compleixen aquest indicadors es permetre Quantificar numèricament el comportament de famílies, empreses i sector públic, Comparar la situació de diferents comunitats,orientar la política macroeconòmica i analitzar l'evolució dels indicadors en el temps.
b) Quin tipus de comparacions permeten establir?
Permeten comparar la situació de diferents comunitats o països.
3. L'estiu passat una entrada a la piscina municipal costava 5€. Aquest estiu el preu ha pujat a 6€.(p.135)
a)Calcula la taxa de variació percentual del preu d'entrada a la piscina.
6-5:5x100=?
La taxa de variació percentual del preu d'entrada a la piscina és de 20%.
b)Amb aquesta única dada, quina inflació diries que hi ha hagut des de l'estiu passat?
Es produeix una inflació galopant.
4.Considera un país amb aquestes magnomagnituds(en milers de milions d'euros):
Consum privat
|
600€
|
Despesa pública
|
100€
|
Inversió empresarial
|
250€
|
Exportacions
|
100€
|
Importacions
|
150€
|
600+250+100+(100-150€)= 900€
5.Argumenta si el PIB espanyol mesura les següents activitats:
a)El treball domèstic no remunerat: NO
b)Allò que produeix una empresa espanyols a Itàlia: SI PIB
c) Un ordinador preparat per a la venda: SI PIB
d)El paper que forma part d'un llibre: NO
e) Allò que produeix una empresa equatoriana a Espanya: SI PIB
f)El voluntariat en una ONG: NO
8.Com és possible que la inflació beneficiï uns i perjudiqui uns altres? (p.141)
El perjudicats de la inflació es degut a que quan pujen els preus no poden comprar tantes coses ja que no tenen els diners necessaris per tant perden poder adquisitiu. Mentres que els beneficiaris es beneficien gràcies a d'inflació ja que els redueix el que han de pagar.
9.En què consisteix la incertesa que genera la inflació? (p.141)
Davant la impossibilitat de predir quins productes o recursos productius es veuran afectats per la inflació i la possibilitat que no es corresponguin amb les expectatives, la inseguretat serà el clima predominant. Com més gran sigui la taxa d'inflació, també ho serà la sensació d'inseguretat.
12. L'any passat la subscripció anual a un diari valia 1200€. Si aquesta temporada costa 1300€, quina ha estat la variació percentual de la subscripció anual en relació amb la temporada passada? (p.148)
13.En quin component del PIB inclouries cadascuna de les següents operacions? (p.148)
a) Una empresa que amplia les seves fàbriques amb instal·lacions i maquinària.
b) La construcció d'una autovia per part de l'estat.
c) La compra d'una consola de joc per part del Lluís.
d) La venda a Noruega de cotxes produïts a Espanya
e) La compra per part d' Espanya de material ferroviari produït a França.
No hay comentarios:
Publicar un comentario