1. En alguns casos, però, el que és just o no és matèria
opinable. Per exemple, la manera més justa d’avaluar als alumnes és...
a) Com fem fins ara:
mitjançant els exàmens, proves i treballs, mirem d’esbrinar el grau de
comprensió i/o aprenentatge dels diferents items presents al currículum de la
matèria. Qui més sap de la matèria, millor nota.
b)També podríem
premiar l’esforç. Alumnes que han dedicat hores i hores, que han redactat
apunts, subratllat pàgines, realitzat centenars d’esquemes... mereixen la
mateixa nota que un alumne que amb estar atent a classe ja en té prou?
c) Podríem mesurar la
millora. Els alumnes que més han millorat, independentment del seu grau
d’esforç i del nivell inicial i/o final de coneixements, obtindran més nota que
els que –encara que assolint els mínims de la matèria- no han estat capaços de
millorar.
d)També podríem fer
servir l’aprovat general. Desprès de tot, tothom ha de suportar el profe el
mateix nombre d’hores, aproximadament...
1.Obre un nou post al
teu bloc. En primer lloc, explica si aquesta qüestió és, al teu entendre,
d’economia normativa o d’economia
positiva.
Crec que en el text esta parlant de economia normativa
ja que en gairebé totes les frases comencen per podrien i són coses que no s’han
fet encara, són possibles opcions.
2. Explica quina és, i
per què, la solució més justa –segons la teva opinió- en aquest cas.
Crec que la més justa es la A però que també posaria algunes coses de la b,
com per exemple lo del esforç, es a dir que el esforç es tingues en compte en
la forma de evaluar , per exemple si un alumne li queda un suspens a matemàtiques però el
professor creu que s'ha esforçat durant el curs i es mereix aprovar, dons l'aprova.
No hay comentarios:
Publicar un comentario